L’entrada d’avui es dedica a fer una reflexió sobre els cossos de les persones practicants de CrossFit.
Molta gent s’inicia en el món del CrossFit perquè vol pedre pes i/o “definirse”. És molt curiós com en general, no ens estimem el nostre cos tal com és i a vegades decidim que la seva valia depèn de l’aspecte que té, una cosa que és en realitat tan vana.
El cos és un vehicle, el recipient on ens trobem nosaltres, i ens porta pel món permetent-nos exprimentar-lo. Quant més sa el tinguem i millor l’alimentem, més ens durarà.
A CrossFit no ens importa tant l’aspecte del nostre cos com el que és capaç de fer. Per a la majoria de coaches el que més importa és lo bé que es mouen els/les atletes i quant s’hi esforçen, i no tant el temps que triguen en acabar un entrenament.
Per a CrossFit, ja ha quedat més que demostrat que la realització de moviments funcionals constantment variats realitzats a relativa alta intensitat combinats amb una dieta saludable, que com diu Greg Glassman consisteix en menjar carn, vegetals, fruits secs, llavors, alguna fruita, poc almidó i res de sucre, és el que aporta resultats palpables, no només a nivell d’entrenament si no també a la composició corporal.
Als boxes de CrossFit no hi ha miralls. El motiu de la seva absència és precisament aquest: la relativa importància que se li dòna a l’aparença.
Gràcies a això, moltíssimes persones al voltant del món han trobat en un Box de CrossFit el seu espai lliure de judicis, on a aquelles persones que et rodejen els importa més quant t’esforces que quins són els teus números i/o com és el teu cos.
Més vegades de les que m’agradaria, he escoltat la frase, tant de boca d’homes com de dones, “no vinc/m’apunto a CrossFit perquè no em vull posar tant fort/forta”. La meva reflexió és sencilla: de debò no vull estar tot lo en forma que pugui per a que quan em faci gran no necessiti a ningú?. Per a CrossFit, una persona que no vol moure’s, tingui la capacitat que tingui, és una persona que molt provablement necessitarà ajuda en algun moment de la seva vida, més aviat que tard i per tant, la seva independència es veurà compromesa. Si us agrada sortir a còrrer, feu-ho. Si el que us agrada és la bicicleta, sortiu amb ella. Si preferiu els esports en equip, practiqueu-los. Si us encanta el ioga, no ho deixeu. Entreneu i moveu-vos fent allò que us ompli d’alegria.
A CrossFit s’estimula el cos d’una manera molt concreta a través d’una sèrie de moviments i unes modalitats de temps; com a conseqüència, el cos de les persones que entrenen als Boxes canvia per a adaptar-se al que l’entrenament els està demanant. La vostra genètica s’expresarà i ningú tenim la mateixa, per tant, tots els cossos que veureu en un Box són completament diferents. Si el que no voleu és que el vostre cos sigui més eficient i més útil, no aneu a CrossFit perquè és el que aconseguireu.
Personalment penso que la societat ens fa molt mal a l’autoestima amb tot allò que té relació amb l’imatge personal, amb el nostre aspecte físic. Mai ningú ens hauria de jutjar per l’aspecte que tenim i nosaltres tampoc ho hauriem de fer ja que NINGÚ més que la persona en qüestió coneix el seu camí i la vida que porta; així que en tot cas, ens hauriem de prestar a ajudar.
El problema que tenim aquí no són els cossos, si no els ulls de qui mira, i a CrossFit Wind la Seu d’Urgell no es permet l’emisió de judicis de cap tipus.
Tenim el concepte que un home fort és atractiu però que una dona forta no ho és de la mateixa manera. Aquest concepte ens l’han inculcat desde que neixem dins la societat on vivim. Allà on miris les dones utilitzades per vendre productes, les dones que surten a les fotografies de revistes, catàlegs, anuncis televisius, les dels contes, etc., són joves i primes, tenen la pell llisa, els llabis grans, els ulls grans, cames llargues i no se’ls nota la musculatura. Negar això és no haver crescut a la societat occidental durant els útilms 80 anys com a mínim i/o tenir el privilegi de no sentir-se sota aquesta presió.
Tot i així, em fa molt feliç poder dir que sembla que tot això està començant a canviar en molts àmbits gràcies a la lluita incansable de totes aquelles persones que es neguen a viure en una societat poc diversa i inclusiva.
L’idea d’estar fort/a està molt esbiaixada, doncs sembla que a la població general no se li ha explicat del tot bé el que REALMENT implica aconseguir un cos “fort”. A CrossFit, no només es busca un cos fort, es busca a més, un cos funcional, àgil, coordinat, ràpid, explosiu, independent i sobretot, sa.
Spoiler: a totes aquelles persones que entreu a un Box de CrossFit dient que “no us voleu posar tant “forts/fortes” com les persones que heu vist a les fotografies”, tranquils i tranquiles, no podeu, no disposeu del temps ni de la disciplina per a aconseguir-ho. Ho sé perquè ja entreu confessant que no esteu en disposició de treballar.
El cos de les persones que practiquen CrossFit és, senzillament, un cos que treballa, molt, i que sempre, sempre està evolucionant cap a una millor versió de sí mateix.
Menjeu bé, sigueu constants amb els vostres entrenaments i preneu bones decisions.
Ruth
CrossFit Wind la Seu d’Urgell
