L’escrit d’avui es dedica a qüestionar l’idea que sembla extesa dins la comunitat de CrossFit on s’assumeix que els i les atletes de competició amateur i/o d’élit són automàticament bons i bones coaches.
El que llegireu a continuació és com sempre, una opinió personal que ha estat forjada després de veure, escoltar i analitzar cents de videos durant anys, de persones que són “conegudes” dins del món del CrossFit al nostre país i que a més de ser coaches, competeixen a nivell amateur i professional.
Anem a pams.
Com a atletes, és a dir, clients i clientes a un Box afiliat a CrossFit, hi ha certes coses que heu de rebre per part dels i les vostres coaches. Si el Box on aneu no és afiliat a CrossFit, aquest escrit no va dirigit a vosaltres.
La primera és que se us han de dirigir pel vostre nom. Això és importantíssim. Si no saben com us dieu, és impossible que us puguin ajudar. Dirigir-se a algú pel seu nom és respectar a aquella persona i reconeixèr-la. Si acabeu d’arribar, us l’han de preguntar les vegades que calgui fins que l’utilitzin.
La segona és que el/la coach que dóna les classes a les que assistiu us conegui. No ha de conèixer la vostra vida personal però sí ha de conèixer les vostres lesions, capacitat, pors, habilitats i objectius. Sense aquesta informació que com a coaches anem recollint a mesura que aneu assistint a les classes, no us podem ajudar correctament.
La tercera cosa que heu de rebre és atenció personalitzada, és a dir, que toqui el WOD que toqui, segons les vostres habilitats, la persona que el aquell moment faci de coach ha de saber com escalar-vos el WOD per a que, no només el pogueu fer aquell dia si no, per a que a la llarga, gràcies a un escalat correcte i progresiu, pogueu arribar a no necessitar escalar, o com a mínim, sentiu que poc a poc, us acosteu a aconseguir el “no escalat” del moviment concret que no podeu realitzar de moment.
Dit tot això, m’agradaria entrar al tema principal que ha portat a realitzar aquesta entrada.
Penso que és evident que una persona que és atleta de competició, del nivell que sigui, necessita dedicar certes hores al seu propi entrenament. Si en dedica més de dues al dia, ja sabeu que el seu objectiu és competir. Si a més a més, aquesta persona és coach o head coach, sabeu que totes les seves energies no estàn posades a ensenyar i ser coach.
No estic dient que sigui una cosa dolenta, estic dient que no són 100% coaches i que per tant, no us poden donar el seu 100% ja que una part d’aquesta energia se la dediquen a la seva pròpia persona perquè tenen uns certs objectius personals.
En el moment que aquestes persones es dediquen a donar consells del tipus que sigui a través d’internet o altres, enteneu que no us conèixen, que no saben quins són els vostres objectius personals i les necessitats que teniu. Quan escolteu a aquestes persones i rebeu quelcom que no rebeu dels i les coaches del vostre Box, teniu un problema. Si les escolteu però després no teniu en compte el que us diu el/la coach que es dedica 100% a vosaltres, penseu si potser necessiteu un altre espai per a entrenar. Potser no esteu al gimnàs indicat. Potser preferiu anar per lluire i no rebre l’atenció d’una persona que només és coach, us dedica tota l’energia i que realitza la mateixa programació que vosaltres.
No us heu preguntat mai perquè alguns/es coaches realitzen programacions diferents de les que us ofereixen a vosaltres? Tot i competir, poden fer la mateixa programació que us ofereixen al Box i després, a part, ampliar-la, però no fer-ne una completament diferent. Personalment ho veig com una falta de respecte i una falta de confiança en la programació oferida als i les atletes.
Segur que hi ha molta gent que pensa diferent però, aquesta és la meva opinió com a Head Coach que segueix la mateixa programació que ofereix al Box on treballa. Si fes una programació diferent, perdria tota la credibilitat davant totes les persones que confien en CrossFit Wind la Seu d’Urgell per a ajudar-les a millorar.
Convido doncs a la reflexió sobre si una persona que es dedica a competir és directament bon/bona coach. Desde el meu punt de vista, una cosa no va amb l’altra. Una persona pot saber com moure’s, com aixecar pes, fer-ho genial, competir, inclús guanyar competicions i no saber com explicar-li a una altra persona com fer absolutament res. Dir “3,2,1, ja!” i “molt bé!” no converteix a ningú en coach, per molts títols que es tinguin.
Si sou coaches al 100%, de vocació, haurieu de voler que els i les vostres atletes fossin millors que vosaltres. Cap coach d’èlit podria guanyar als seus atletes. A cap esport.
Ruth
CrossFit Wind la Seu d’Urgell
Fotografies de: crossfit.com
