L’entrada d’avui la volem dedicar a compartir una informació que CrossFit Journal ha publicat en un dels seus articles titulat “You Don’t Have to Be Old and Broken”, escrit per Lon Kilgore.
Aquest article parla sobre la correlació que existeix entre un estil de vida sedentari i l’acceleració de l’aparició dels signes de la decrepitut als que biològicament ens trobem lligats donada la nostra biologia i esperança de vida.
En resum, el que aquest article ve a explicar-nos amb una base científica d’articles sobre les conseqüències d’envellir del públic general és que, triar el sofà enlloc d’entrenar activament i buscant els límits de les nostres capacitats, siguin els que siguin, accelera l’aparició i establiment de la pèrdua de capacitats físiques que tenim com a éssers humans. No és suficient amb ser actius recreacionalment, referint-se a activitats físiques de baixa intensitat i complexitat, és necessàri entrenar, no només “sortir a moure’s una miqueta”.
“While not a panacea for illness and injury, exercise – exercise that starts with the smallest of steps and progresses to a robust retention of strength, endurance and mobility – can push the onset of dependency back toward the absolute end of life.”
Tot i no ser una panacea per a la malaltia i la lesió, l’excercici – l’exercici que comença amb el més petit dels passos i progressa cap a una robusta retenció de força, resistència i mobilitat – podem empèneyer l’aparició de la dependència fins a absolutament el final de la vida.
A continuació compartim una sèrie de frases literals de l’article:
.
“The degree to which we slow and decay with age is directly related to how much we move.”
El grau en que ens enlentim i decaiem amb l’edat està directament relacionat amb quant ens movem.
“We seem to get slower with age but are still capable of significant running speed.”
Sembla que ens tornem lents amb l’edat però que tot i així, seguim sent capaços de còrrer a una velocitat significativa.
“(…) you can retain more of your base movement speed if you are active. (…) You actually have to work to retain speed; you can’t be “recreationally active.”.” .
(…) pots retindre més velocitat de moviment si et mantens actiu/activa. (…) De fet, has de treballar per a retindre la velocitat; no pots ser “actiu/activa de manera recreativa.”.”
“It is a certainty that you will move slower over time if you remain sedentary. (…) Yes, slowing with age is unavoidable, but the degree of speed decay is dependent on maintenance of regaining of fitness. It is absolutely never too late to begin or restart fitness training.”
És segur que et mouràs més lentament al llarg del temps si et mantens sedentaria/sedentària. (…) Sí, enlentir-se amb l’edat és inevitable, però el grau de decaïment de la velocitat és depenent del manteniment de la recuperació del fitness (estat de forma física). Mai és massa tard per a començar o recomençar a entrenar el teu estat de forma.
“The loss of range of motion in the sedentary occurs a little faster and to a greater extent than loss of biological function. (…) if we move joints, or, better yet, train those joints in the quest for fitness, then we can increase range of motion. While we can’t reverse aging, we certainly can prevent excess loss of movement capacity.” .
La pèrdua de rang de moviment en la gent sedentària ocórre una mica més ràpid i en major mesura que la pèrdua de funció biològica. (…) si movem les articulacions, o, millor, entrenem aquestes articulacions en la recerca de la millora del nostre estat de forma, podem augmentar el nostre rang de moviment. Tot i que no podem revertir l’envelliment, certament podem previndre la pèrdua excessiva de la capacitat de moviment.
.
“Working toward my limits in physical performance has always, always carried with it transient pains, adaptation to and reduction in pain, and then more training induced-pain.”
Treballar en els meus límits de rendiment físic sempre m’ha portat dolors transitoris, adaptació i reducció del dolor, i llavors, més dolor induït per l’entrenament.
“(…) it appears that as a member of the sedentary public ages, the neural network acquires a lower pain threshold. Perceiving pain at a lower threshold can affect behavior (…). Pain can stop us from moving if we let it.”
Sembla que com a membre del public sendentari, la xarxa neuronal adquiriex un llindar de dolor més baix. Percebre el dolor a un llindar de dolor més baix pot afectar al comportament (…). El dolor ens pot impedir moure’ns si el deixem.
“A very recent meta-analysis of a spectrum of common interventions to reduce the prevalence of back pain found that exercise alone reduced back pain more than any other non-pharmaceutical intervention. We can see similar positive effect on reported knee pain.”
Un estudi molt recent sobre el meta-anàlisi de l’espectre de les intervencions més comunes per a reduïr la prevalència del dolor d’esquena va trobar que l’exercici sol va reduïr el dolor d’esquena molt més que qualsevol altre tipus d’intervenció no farmacològica. Podem veure efectes similiars positius sobre el dolor de genoll.”
“Disuse is a powerful force in aging, one that amplifies the negative effects of inevitable biological diminishment.”
El desús és una força poderosa en l’envelliment, una que amplifica els efectes negatius de l’inevitable disminució biològica.
“We can maintain a tremendously large portion of our younger function if we simply train regularly and progressively. If we choose the couch, the end result is reduction in speed and range of motion accompanied by an increase in perceived pain.”
Podem mantindre una proporció tremendament gran de la nostra funció en la joventut si simplement entrenem amb regularitat i progresivament. Si triem el sofà, el resultat final és la reducció de la velocitat i el rang de moviment acompanyats d’un augment de la sensació de dolor.
“(…) “recreationally active” appears insufficient to maintain movement velocity over a lifespan.”
ser “recreacionalment actius” sembla ser insuficient per a mantindre la velocitat de moviment durant la nostra vida útill.
“(…) this decision to stop training or playing (sports) has a profound effect and accelerates age-related functional decay.”
(…) aquesta decisió de deixar d’entrenar o jugar (a algun esport) té un profund efecte i accelera la decadència funcional que ve amb l’edat.
“(…) noticeable slowing with age is driven in part by biology (…) while some loss in range of motion with age is inevitable, the degree of loss is magnified by sedentarism.”
(…) l’enlentiment obvi que ve amb l’edat està impulsat en part per la biologia (…) tot i que la pèrdua de rang de moviment amb l’edat és inevitable, el grau de la pèrdua es veu magnificat pel sedentarisme.
“When we lose physical function, we become dependent. The longer we maintain our physical fitness, the longer we remain independent.”
Quan perdem funció física, ens tornem depenents. Quan més temps mantinguem la nostra capacitat física, més temps serem independents.
Font: https://journal.crossfit.com/article/stereotype-kilgore
Lectura recomanada: https://crossfitwindlaseu.com/crossfitwind/que-es-aixo-del-crossfit/
Fotografies de crossfit.com
