L’entrada d’avui es vol dedicar a totes aquelles persones, coaches, Boxes no afiliats i inclús a certs afiliats oficials a CrossFit que pensen que practiquen/ensenyen CrossFit però que, en realitat, no ho fan.
M’explicaré. Desde que la metodologia d’entrenament CrossFit va patir un “boom” al nostre país, a tothom que li ha interessat s’ha apuntat a aquesta tendència; el problema ha estat que no s’ha entès en absolut què és CrossFit, què busca i com s’aplica. Personalment penso que, no s’ha volgut entendre i/o aplicar, i el motiu és senzill: és increíblement, difícil, dur i cansat. No tots els/les coaches estàn disposats/des a sortir d’una classe més cansats que els seus atletes. No tothom està disposat a invertir en la seva formació. No tothom és coach per a ajudar. Moltes persones són coaches per a entrenar elles a un Box, per a disposar de l’espai i material; impartir classes és un peatge per a poder entrenar.
En el moment que se surt d’un entrenament cobert de suor i amb falta d’aire cada dia sens falta, ja puc dir sense por a equivocarme que no esteu fent CrossFit. Esteu entrenant dur. Fi. Ningú us està ensenyant, ningú programa correctament per a que pogueu avançar tingueu la capacitat física que tingueu, i ningú està pendent de vosaltres com un/a coach professional de CrossFit i que realment entén la metodologia ho hauria d’estar.
En el moment que mai baixeu el pes de res per a practicar, sé que no esteu fent CrossFit. Quan celebreu un nou PR (personal record) amb una tècnica molt qüestionable, sé que no esteu fent CrossFit. CrossFit es centra primer de tot en la mecànica dels moviments i la seguretat, i ens importa ben poc l’ego dels atletes. CrossFit no està aquí per acariciar l’ego de ningú, està aquí per a ensenyar, per a augmentar la teva capacitat de treball alhora que augmenta el teu benestar físic. Per tant, si mentre creus que practiques CrossFit t’estàs lesionant, hi ha moviments que et provoquen dolor perquè els estàs fent sense tenir ni idea i sents que no entens res del que estàs fent, ja ho torno a dir: no estàs fent CrossFit.
Segur que estàs entrenant. Segur que estàs utilizant moviments que CrossFit utilitza dins dels seus entrenaments. Segur que els WODs que fas s’assemblen moltíssim als WODs que Greg Glassman programa per a la comunitat sencera gratuïtament a crossfit.com. Tot i així, si heu vist a bons atletes de CrossFit moure’s (i he dit bons, no famosos), només fent un petit cop d’ull a com es mouen les persones dins d’aquestes classes de suposadament “CrossFit”, sabeu que el que veieu no és CrossFit.
Si el Box no és afiliat, no feu CrossFit. Si el/la coach que teniu no us ajuda individualment, corregeix, adapta els WODs, i segueix estudiant per a ajudar de més maneres i a més persones, difícilment feu CrossFit. CrossFit és per a tothom, encara que no és per a qualsevol, com diu Glassman. Entenc que hi ha persones que no els agrada interactuar amb ningú, que els agrada anar a la seva, que els agrada entrenar dur, agafar molt de pes i que no els atavalin explicant-lis com han de moure’s; en definitiva, que només volen cansar-se. Això és molt legítim i fantàstic. El CrossFit no és per a aquest tipus de persones. Punt.
És veritat que CrossFit té una besant esportiva, hi ha competicions de CrossFit i les persones que hi participen dediquen moltíssimes hores de la seva vida a millorar i apretar-se només per poder participar-hi. Greg Glassman ja va dir que ni que els CrossFit Games eren de CrossFit, allò NO era CrossFit, ja que no promociona salut i benestar.
Dit això, si es vol competir, un/a ha de ser realista amb les seves opcions. Primer de tot necessites una persona (coach) que et guii i no t’enganyi, que no et digui les coses que vols escoltar i no miri pel teu ego perquè té por que el/la deixis. La programació a seguir no pot ser una programació general, ha d’estar personalitzada a les debilitats i fortaleses de l’atleta. Els entrenaments haurien de ser supervisats i els atletes haurien de rebre feedback el més aviat possible mentre realitzen l’entrenament o tan bon punt acabin.
És important saber i acceptar que no tots els cossos poden competir (a alts nivells) i no totes les ments poden competir tampoc. Hi ha un mínim de força requerit. Hi ha una fortalesa mental que s’ha de desenvolupar. Hi ha un mínim de consistència requerit i hi ha uns mínims de temps en els que has de completar certs WODs si vols tenir una oportunitat.
Si t’és igual fer les coses bé i en ordre, llavors sí, participa a les competicions, entrena sense miraments, oblida’t de la tècnica i les progressions i reventa’t el cos, i d’aquí 30 anys parlem aviam com et trobes, com tens les articulacions que has sobreutilitzat, la musculatura que has trencat i els lligaments que t’has carregat, ja que tots et vindràn a passar factura perque vas voler còrrer i vas voler fer quelcom per lo qual no estàves preparat/da.
Si competiu, deixeu de dir per favor que feu CrossFit per salut, perquè és mentida, no ho feu per salut. Ho feu per a aconseguir uns resultats que van molt més enllà de la salut. Cap esport portat a l’extrem de la competició és sa.
Una mica d’humiltat, serietat i rigurositat, per favor.
El teu cos és únic i és per sempre. Posa’t en bones mans si realment vols fer CrossFit. Hi ha moltíssims i moltíssimes coaches titulats/des al món que us poden ajudar. Busqueu-los/les. Milloreu les vostres vides millorant el vostre fitness.
Ruth
CrossFit Wind la Seu d’Urgell
Fotografies de: CrossFit Wind la Seu d’Urgell @crossfitwindlaseu
