L’any 2018, Greg Glassman va anunciar una sèrie de canvis dins de la seva empresa, CrossFit. Aquests canvis incloien entre d’altres, l’acomiadament de part del personal pertanyent al l’equip de mèdia i un replantejament general respecte al procés de classificació dels i les atletes per a poder competir als CrossFit Games, jocs celebrats cada agost desde 2009 als Estats Units on hi participen les persones més en forma del món seleccionades d’entre tota la comunitat CrossFit.
Desde que aquests canvis es van anunciar s’ha produït moltíssim rebombori al voltant d’aquestes decisions. Hi ha hagut gent que s’ha posicionat en contra, i gent que ha seguit fent el que porta fent durant més o menys temps, que és seguir creant comunitat i salut a través de l’ensenyament d’aquesta metodologia d’entrenament, el CrossFit.
El propòsit d’aquest escrit no és altre que el d’expresar una opinió, com qualsevol altre, sobre aquests canvis anunciats i les reaccions que han sorgit arrel d’ells.
La primera cosa a dir és que, la gent s’ha queixat desde un punt de vista molt personal sobre aquests canvis i s’han dit bajanades tals com que ara, la plataforma més gran que tenia CrossFit per a que el públic general el practiqués, que eren tots els vídeos i fotografíes de les persones més en forma del món participant als CrossFit Games o entrenant per a accedir-hi, ja no tindràn tanta difusió o no existirà tant de material, i això farà que no tanta gent el vulgui practicar.
Clarament, totes aquestes persones no han estat posant atenció a què és CrossFit i el seu motiu d’existir desde un bon principi.
Els CrossFit Games mai han estat la font principal d’atracció d’atletes per a entrar al Box local de la ciutat, si no els Boxes afiliats en sí mateixos.
L’objectiu de CrossFit no és crear atletes d’èlit, és el d’atraure a les persones d’apeu per a que decideixin moure’s i portar un estil de vida saludable que els allunyi de les residències i els allargui l’independència.
Les persones que assisteixen als CrossFit Games són el 0.01% de la comunitat, cosa la qual vol dir que el que porta a les persones a entrar a un Box és conèixer a algú que hi va o els hi recomana, o la mateixa publicitat que fa el Box de la seva ciutat.
Així doncs, és molt fàcil deduïr que, com el pressupost d’una empresa es distribuiex segons decideix el seu o la seva propietari/a, i per molt que a la gent no li sembli bé, Greg Glassman és el fundador, propietari i la persona que va iniciar tot aquest moviment del que moltes persones tenim el privilegi de formar-ne part, ell va decidir que la majoria del seu pressupost no podia anar a un event situat a la cúspide de la piràmide.
Per tant, parlar amb segons quins aires i de segons quines maneres de les decisions que prén una persona sobre la seva empresa, la qual lluita segons els valors personals del seu fundador, donant a entendre que saben molt més que el mateix Greg Glassman és, com a mínim, atrevit i pedant.
Greg Glassman té tot el dret a voler posar el focus sobre les persones d’apeu i no sobre l’èlit de l’esport, i no només té tot el dret sinò que, per fins econòmics, de perpetuïtat empresarial i per ajudar al màxim de persones possibles, és una decisió increïblement intel·ligent.
El fet que si CrossFit pertanyés a aquestes persones que el critiquen prendrien altres decisions respecte el rumb de l’empresa, és molt legítim, però no és el cas i, per aquest senzill motiu seria més prudent intentar entendre i ajustar-se als canvis el més ràpid i millor possible; canvis que per cert, no tenen un impacte directe sobre la majoria d’atletes practicants de CrossFit.
Una altre dada molt curiosa sobre tot el que li ha caigut a sobre a l’empresa a conseqüència d’aquestes decisions és que, la crítica arriba per part de persones que viuen gràcies a l’existència de CrossFit. Vegis persones pagades per marques de begudes, batuts i/o material; periodistes, fotògrafs, coaches i atletes. Potser va sent hora de fer una mica d’autocrítica i començar a tenir una mica d’humiltat, la qual només es pot adquirir si un/a s’informa adequadament i per les fonts correctes; no pel que diu una persona que li ha dit una altra que li sembla.
S’ha d’entendre també que, quan uns canvis com aquests es realitzen i tenen conseqüències a nivell mundial, s’ha de tenir paciència perquè en general, el primer any de canvis sempre és de “prova”. S’ha de confiar en que, a mida que es vagin comentent errors, aquests s’aniràn solucionant any rere any per a millorar i enfocar aquest esport, el CrossFit, en la direcció que sempre ha portat però que el marketing i l’interés d’uns pocs ha fet que tantíssimes persones s’oblidin del seu objectiu principal: ajudar a les persones a tenir una millor vida a través de mantenir sa el seu cos.
CrossFit no ha canviat, CrossFit només ha volgut posar el focus amb més contundència sobre el seu propòsit i objectiu desde la seva concepció.
Fotografies de: crossfit.com
Lectures recomanades:
Glassman: Dave is “the Director of the Games. Nothing’s changed.”
